domingo, 6 de março de 2016

Semblar una puta ploranera

Estic una mica a quadres:

Escrivint un text en català, amb tots els meus diccionaris escampats per la taula, em sorgeix un dubte sobre una expressió que vull utilitzar. La busco la "diccionari de frases fetes", de Joana Raspall, bibliotecària, i Joan Martí, ex rector de la URV i doctor en Filologia Románica segons posa en les seves biografies al mateix diccionari. Sé que no és un bon diccionari, però al cap i a la fi, es ven a les seccions de llengua catalana de les llibreries, des del 2009. 

Tanmateix, en lloc de trobar el que buscava, em sobta la següent frase feta: "semblar una puta ploranera", que està abaix de "semblar una altra cosa", i a dalt de "sembrar arena". Total, una cosa ben normal i habitual (que jo, en deu anys vivint a Catalunya no havia escoltat mai). "Semblar una puta ploranera", una frase feta que ens ofereixen aquesta senyora i senyor, molt doctos en la llengua, i que posen a l'abast de la gent que no dominem el catalá (com és obvi) i que, vist que esta allá al seu diccionari, situen dintre dels paràmetres de la normalitat llingüística. Significa "queixar-se sempre", i posen un exemple: "No en facis cas; sempre vol que el planyin; sembla una puta ploranera, aquest home!" Mentre intento encaixar la frase, entendre l'exemple una mica raro (haurán posat un home al exemple per intentar suavitzar la expressió?, en quin context se li pot dir a algú una cossa així?, quina mena de persona pot dir una expressió com aquesta?, i què li haurá contestat l'altra persona que interlocuta?.... què hauria contestat jo si algú hagués utilitar amb mi, en qualsevol mena de conversa, aquesta expressió?) Mentre li donava voltes a aquestes questions, deia, i gairebé simultáneament, algú va passar per un xat del telegram aquest article de vilaweb [http://www.vilaweb.cat/noticies/doblats-desdoblats-doblegats-i-ben-neutres/], que reflexiona sobre algunes reaccions exaltades amb motiu de l'ús de la paraula "donanatge" (en lloc de "homenatge") que apareix a la web d'un districte de l'Ajuntament de Barcelona. Sembla que el Pèrez Reverte catalá (n'hi ha molts, a totes les nacions... quina sort) ha muntat en cólera i ha muntat un pollo a la ràdio; per la osadia i la mania de les feminazis de canviar paraules, és a dir, de tacar el patrimoni comú salvaguardat pels sentinelles de la correcció llingüística (ell mateix) i, greument ofès, va trobar una boníssima disculpa per fer escarni als mitjans i escampar mal rotllo per les xarxes. I és que formes com "totdona" o "donanatge" constitueixen greus insults a la llengua, als amants de la llengua i als pares fondadors de la llengua, i per tant, ens hem de portar les mans al cap escandalitzats, i per tant, el Sr. Monzó es veu en la obigació de recuperar l'honra de la paraula tacada, violada, brutalitzada. Penitenciagite!
Mentres, la expressió "semblar una puta ploranera" cotinua allá, al mitj del meu diccionari de frases fetes, aliena a la controvèrsia, dorment, esperant que alguna com jo la trobi un dia i qui sap, la faci servir a un text o a una conversa, segura d'estar parlant a l'alçada de la sublime llengua, i de la correcció llingüística.

1 comentário:

  1. muito legal. artigo muito interessante
    https://expanish.com/school-buenos-aires/

    ResponderEliminar